Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cireres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cireres. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de juny del 2013

COPA PRIMAVERA


Ara sí que la primavera ja entra en la seva recta final, igual que les cireres, cal gaudir del moment!

Ingredients:

250 g de cireres
125 g de sucre
1 cullerada d'aigua mineral
250 ml de nata per muntar

Primerament, treurem els pinyols de les cireres, les passarem per l'aixeta i les posarem en un cassó juntament amb el sucre i la cullerada d'aigua. Courem la fruita a foc lent fins que el líquid s'hagi reduït força però vigilant que encara ens en quedi. Aquest suc ha de tenir una textura semblant a la mel però de color vermell.
A part, muntarem la nata ben ferma i la barrejarem amb el líquid que ens ha resultat de coure les cireres.
Omplirem les copes amb aquesta nata vermellosa i les cobrirem amb les cireres estofades.
Ho deixarem una estona a la nevera perquè a l'hora de servir sigui ben fresquet.

dimecres, 13 de juny del 2012

AMANIDA DE JUNY


Ja és temps d'amanides, el cos ens les demana, tenim ganes de colors a la nostra cuina, i de sabors contrastats!

Ingredients:
2 cabdells d'enciam
2 peres 
un grapat de maduixes de bosc
un grapat de cireres
unes quants tomàquets cirerol
100 g de formatge blau suau
2 o 3 branquetes de cebollí

Per a la vinagreta:

8 cullerades d'oli d'oliva suau
2 cullerades de suc de llimona
sal

Es pelen les peres, es treuen els cors i les llavors, i es tallen a trossos. 
Se separen les fulles dels cabdells d'enciam i es disposen al centre del plat. Al damunt s'hi posen els talls de pera, les cireres, les maduixetes de bosc i els tomàquets partits per la meitat.
També s'hi reparteix el formatge blau tallat a daus i les branquetes de cebollí.
Finalment, es prepara la vinagreta i es rega l'amanida generosament.

dimecres, 15 de juny del 2011

AMANIDA DE LES FADES


Quan anem pel bosc a la primavera aprofitem la caminadeta per collir herbes i flors de tota mena: ara bé, cal anar molt amb compte perquè, a vegades, podria ser que alguna caputxina o alguna malva fos l'habitacle d'una fada boscana. Nosaltres agafem les flors amb l'esperança de poder ser del grup dels mortals privilegiats que les han vistes, però fins ara no hem tingut sort. De tota manera, sempre podem demanar a la Blanca que es disfressi de fada i així, quan seiem a taula, ens imaginem que ja n'hem trobada una amb qui degustar aquesta amanida...

El primer pas per fer aquesta amanida és recollir en una bosseta o en un pot tota classe de flors boscanes o de jardí. Si ho fem un dia de bon matí després d'haver plogut ens assegurarem unes flors ben netes i fresques.
Així doncs, omplirem el nostre recipient amb calèndules, roselles, roses, borraines, malves i caputxines.
Només faltarà una mica de verd, ceba tendra i unes quantes cireres i segur que, amb una mica d'imaginació, notarem el batec d'unes ales diminutes al voltant de la nostra taula. Són les fades que vénen a compartir el nostre plat.


Ingredients:

enciam meravella
enciam fulla de roure
ceba tendra
cireres
fulles tendres de caputxina
flors de caputxina
flors de calèndula
flors de borraina
flors de malva
roses
roselles
oli i sal

En un plat es prepara un llit amb els enciams i les fulles de caputxina. Al damunt s'hi van col·locant les cireres sense pinyol i la ceba tendra tallada a làmines ben fines. Finalment, s'hi distribueixen les flors de caputxina, les de borraina, les de malva, uns quants pètals de calèndula, de rosa i de rosella.
S'amaneix amb una mica de sal i oli suau.


Aquesta és la meva aportació a la recepta del 15 que organitzen Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta i que aquest mes va d'amanides.

dilluns, 2 d’agost del 2010

TERRINA D'ESTIU


Aquests dies sentim l'estiu amb tota la seva força. La calda envaeix tots els racons, la vida s'alenteix i a la cuina s'hi entra tan sols per fer pràctiques de supervivència. Per aquesta raó, busquem receptes que gairebé no necessitin foc. Cal recórrer als plats freds, que no demanin ni l'esforç de mastegar. En definitiva, anem a la recerca d'alguna cosa que passi xuclant, com ara aquest flam.

Ingredients  (per a 4 terrines)

1 alvocat
1 tomàquet
2 patates
100 g de cues de gambes pelades
enciam de fulla de roure
oli, sal i pebre
mantega
fruits vermells (cireres i móres)
uns quants pètals de calèndula

Es bullen les cues de gambes, s'escorren i es reserven. Es couen les patates, es deixen refredar i es tallen a quadradets. De l'alvocat i el tomàquet també se'n fan trossets. Es barregen tots aquests ingredients i s'hi posa sal i pebre. S'unten unes flameres amb mantega i s'omplen amb la mescla. Es premsen una mica i es col·loquen a la nevera un parell d'hores. A l'hora de muntar el plat, es fa un llit amb l'enciam i s'hi aboca la terrina al damunt, fent-la caure de la flamera. S'amaneix amb oli i uns granets de sal gruixuda. Es decora amb uns quants fruits vermells per donar color (cireres i móres en el nostre cas) i uns pètals de calèndula.

dilluns, 28 de juny del 2010

PASTíS DE CIRERES


Un aniversari no ho sembla si no hi ha pastís, amb espelmes, amb desitjos... I per això ens vam cruspir aquest pastís de cireres per celebrar els 50 d'una bona amiga. Per molts anys Maria Àngels!


Ingredients:

Per al pa de pessic:
4 ous
125 g de sucre
125 g de farina
1 culleradeta de Royal

Per al farcit:
250 g de cireres
125 g de sucre
200 ml de nata

Per al crocant d'ametlla:
ametlla laminada
20 g de mantega
20 g de sucre

Per a les fulles de xocolata:
50 g de xocolata de cobertura
unes quantes fulles de roser

Pa de pessic:
Es barregen els ous amb el sucre fins que blanquegin. S'hi afegeix la farina barrejada amb el Royal amb molt de compte. Es posa la massa en un motllo rodó folrat amb paper de forn i untat amb mantega. Es cou al forn a 180º durant mitja hora aproximadament. Es deixa refredar i es treu del motllo.

Farcit:
Es despinyolen les cireres i es passen per la batedora juntament amb el sucre. Això es posa al foc i es cou uns 10 minuts fins que quedi espès. Es deixa refredar totalment. A part es munta la nata ben forta i es barreja amb les cireres un cop fredes.

Per al crocant d'ametlla:
Es posa l'ametlla laminada en un cassó amb la mantega i el sucre. Es cou a foc lent uns 4 o 5 minuts i ho anem remenant constantment per tal que no es cremi. Quan veiem que l'ametlla queda rossa, ho retirem del foc.

Per a les fulles de xocolata:
Es renten bé amb aigua les fulles de roser i s'assequen. Es desfà la xocolata al bany maria i quan s'hagi desfet es pinta amb un pinzellet l'anvers de les fulles de roser. Es posen a la nevera fins que la xocolata sigui dura. Seguidament, amb molt de compte, s'estira la fulla de roser i ens queda la de xocolata perfectament separada.

Muntatge i decoració:
Es parteix el pa de pessic per la meitat i es farceix amb la mescla de la nata i les cireres. Al damunt també s'hi posa una capa generosa de la mateixa barreja. S'arrebossen els costats amb el crocant d'ametlla laminada.
Es decora el pastís amb muntanyetes de nata ensucrada, unes quantes cireres i les fulles de roser.

Aquest pastís l'havíem fet sempre a casa amb maduixes en comptes de cireres. També queda molt bo. El que no havia provat mai de fer són les fulles de xocolata. Tot i que les havia vist en diferents blogs em quedo amb l'explicació de la Margarida que al seu Món de la cuina hi té uns pastissos que em deixen bocabadada cada cop que me'ls miro.
Amb aquest pastís participo al concurs del Lazy blog sobre les cireres del Jerte

dimarts, 22 de juny del 2010

GELAT DE MELMELADA DE CIRERES




No sé què tenen les cireres que agraden gairebé a tothom, fins i tot a aquells que rebutgen la fruita. Serà el color que abraça totes les gammes dels vermells, serà la forma esfèrica, serà el mot cirera que ens desperta simpaties... O potser serà que tots hem jugat a penjar-nos-les de les orelles?
El cas és que a les nostres contrades el temps de les cireres és fugisser i cal aprofitar la seva curta durada. Jo continuo defensant que com més m'agraden és menjar-les directament del cirerer. Però haig de dir que trobar-les geladetes enmig d'una crema com aquesta és una delícia per al sentit del gust. En definitiva, que m'apunto a cruspir-me les cireres de qualsevol manera!

Ingredients:

2 ous
60 g de sucre
150 ml de llet
300 ml de nata muntada
una dotzena de cireres

Per a la melmelada de cireres:
200 g de cireres
100 g de sucre

En primer lloc, es fa la melmelada traient els pinyols de les cireres i passant-les per la batedora juntament amb el sucre, que quedin ben triturades. Això es posa en un cassó al foc i es cou a poc a poc fins que quedi espès, aproximadament uns 15-20 minuts. Es deixa refredar.
A part, es barregen bé els ous amb el sucre. S'hi afegeix la llet sense deixar de remenar i se li fa arrencar el bull. Ja fora del foc es continua remenant durant un parell de minuts més. Quan aquesta crema és freda s'hi incorpora la nata muntada amb compte. Es posa a la geladora durant un quart d'hora aproximadament. Quan la crema ja gairebé s'ha gelat, s'hi afegeix la melmelada i unes quantes cireres fresques tallades a bocins. Si no es disposa d'aquest estri, es posa al congelador i es va aixafant la crema amb una forquilla cada mitja hora durant un parell d'hores, quatre o cinc vegades en total.
Amb aquesta recepta participo al concurs convocat pel Lazy blog sobre les cireres del Jerte.