AMANIDA DE MARÇ

Per fi ha sortit el sol després de tants dies de grisor, celebrem-ho amb una amanida plena de color, que ara sí que ha arribat la primavera!

Ingredients:

un enciam

una remolatxa cuita

unes quantes flors de bròcoli

un grapat de gerds

uns quants germinats d'alfals

uns quantes pètals de flors comestibles (pensaments i violetes en aquest cas)

1 cullerada de pipes de gira-sol

1 cullerada de pipes de carbassa

Per a la vinagreta:

4 cullerades d'oli d'oliva suau

1 cullerada de vinagre de poma

sal

Per començar, netejarem l'enciam i el tallarem a trossos petits. A part, posarem un cassó al foc amb una culleradeta de sal i quan comenci a bullir hi escaldarem les flors de bròcoli durant 3 minuts i l'escorrerem.

Tallarem la remolatxa cuita a rodelles.

En un plat fondo,  posarem les fulles d'enciam al bell mig. Farem un cercle amb les rodelles de remolatxa. Al damunt, hi col·locarem el bròcoli, els gerds i hi anirem distribuint els pètals de les flors, els germinats i les pipes.

Prepararem la vinagreta emulsionant un xic els tres ingredients i amanirem el plat.

Ja estarà a punt per assaborir-lo!

AMANIDA FLORAL

Avui hem fet servir la caputxina del balcó per afegir a l'amanida: flors i fulles a la taula de l'estiu!

Ingredients:

1 enciam francès

6 tomàquets cirerols

6 ravenets

1 alvocat

100 g de tonyina en conserva

unes quantes flors i fulles de caputxina

50 g de formatge parmesà

Per a la vinagreta:

4 cullerades d'oli d'oliva suau

1 cullerada de vinagre de poma

unes branquetes de cebollí

sal

En primer lloc, netejarem l'enciam i els ravenets.  Partirem els tomàquets per la meitat, pelarem l'alvocat, li treurem el pinyol i el tallarem a daus.

Del formatge parmesà en farem làmines i esmicolarem una mica la tonyina en oli.

Disposarem en un bol un llit d'enciam i al damunt hi anirem distribuint els daus d'alvocat, la tonyina, els tomàquets, les fulles i les flors de caputxina i, finalment, les làmines de parmesà.

Prepararem la vinagreta tot barrejant l'oli, el vinagre i la sal. Hi afegirem el cebollí tallat ben petit.

Amanirem el bol amb aquesta preparació i ja ho tindrem a punt.

MADUIXES AMB GELEA DE VIOLETES

Fa un parell de caps de setmana que en les nostres sortides als boscos propers ens hem concentrat a buscar una de les flors que més ens agrada trobar: les violetes. 

No sé si serà el seu color o la seva aroma tan particular, però quan trobem una clapa d'aquesta meravella boscana, inevitablement se'ns escapa un somriure. Un any més, tornem a descobrir-les, ben amagadetes, al costat d'un petit rec d'aigua. I com cada primavera, les anem recollint amb molt de compte, vigilant atentament que no ens emportem cap fada del bosc endormiscada enmig de les mates...

Em van venir uns desitjos irrefrenables de preparar la gelea de violetes quan la vaig descobrir a la web de la cuinera de La calèndula, Iolanda Bustos: no us perdeu el seu video!

Ingredients:

maduixes

unes gotes de llimona

Per a la gelea de violetes:

1 l d'aigua

500 g de sucre

3 o 4 grapats de violetes congelades

2 pomes

el suc de mitja llimona

Cal congelar les violetes un cop les hem recollides del bosc per tal que quan les barregem amb l'aigua, ens quedi de color lila. 

Així doncs, les traurem del congelador i les deixarem en remull un parell o tres d'hores.

Tot seguit les posarem dins d'una olla amb l'aigua que hauran tenyit, juntament amb el suc de llimona i les pomes, sense pelar i tallades en quatre trossos, amb les llavors i tot.

Ho posarem a bullir fins que el líquid quedi reduït a la meitat.

A continuació, ho colarem tot i ho tornarem a posar al foc entre 10 i 15 minuts, fins que ens agradi la textura, que ja no sigui líquida. 

Abocarem la gelea en pots de vidre, si és que en volem conservar fins que torni a arribar la primavera. Deixarem que es refredin del tot. Es pot fer al vespre i esperar fins l'endemà. Tot seguit els esterilitzarem al bany maria durant 30 minuts.

Per amanir les maduixes, les haurem tallat a làmines i les haurem deixat un parell d'hores amb unes gotes de llimona.

Barrejarem la gelea amb les maduixes i ja ho tindrem a punt!

FLOR GELADA

Els postres de la meva infantesa eren bàsicament la fruita i els iogurts. Com a fet excepcional, a vegades la mare comprava flams i recordo com esperava els dinars al restaurant per poder menjar un gelat. I és que un gelat tenia allò que se'n diu glamour. Ha anat passant el temps i els gelats han passat a formar part de la nostra vida diària més quotidiana tot perdent l'encant de ser aquell postre tan desitjat. Per això hem volgut recuperar la distinció del gelat donant-li la categoria i el sabor de les flors, si més no per contrastar amb aquells peus deformats de gelat de color rosa que es veuen als nostres carrers durant el temps d'estiu...

 

Ingredients:

200 g de nata muntada

125 g de sucre

3 rovells d'ou

200 ml de llet

un pols de sucre amb vainilla

un grapat de pètals de rosa, caputxina, borraina, rosella i calèndula

melmelada de móres

En un bol es barregen bé els rovells i els sucres amb el batedor de mà. S'hi afegeix una mica de llet i es continua remenant. S'hi acaba de posar la resta de la llet. Es posa tot plegat al foc baix. Quan arrenca el bull es treu i es deixa refredar. Un cop la crema s'ha refredat, s'hi incorpora la nata muntada i els pètals de flors, ben nets i secs. Es posa a la geladora. A l'hora de servir, es pot decorar el plat amb melmelada de móres i uns quants pètals de flors.

AMANIDA DE LES FADES

Quan anem pel bosc a la primavera aprofitem la caminadeta per collir herbes i flors de tota mena: ara bé, cal anar molt amb compte perquè, a vegades, podria ser que alguna caputxina o alguna malva fos l'habitacle d'una fada boscana. Nosaltres agafem les flors amb l'esperança de poder ser del grup dels mortals privilegiats que les han vistes, però fins ara no hem tingut sort. De tota manera, sempre podem demanar a la Blanca que es disfressi de fada i així, quan seiem a taula, ens imaginem que ja n'hem trobada una amb qui degustar aquesta amanida...

El primer pas per fer aquesta amanida és recollir en una bosseta o en un pot tota classe de flors boscanes o de jardí. Si ho fem un dia de bon matí després d'haver plogut ens assegurarem unes flors ben netes i fresques.

Així doncs, omplirem el nostre recipient amb calèndules, roselles, roses, borraines, malves i caputxines.

Només faltarà una mica de verd, ceba tendra i unes quantes cireres i segur que, amb una mica d'imaginació, notarem el batec d'unes ales diminutes al voltant de la nostra taula. Són les fades que vénen a compartir el nostre plat.

Ingredients:

enciam meravella

enciam fulla de roure

ceba tendra

cireres

fulles tendres de caputxina

flors de caputxina

flors de calèndula

flors de borraina

flors de malva

roses

roselles

oli i sal

En un plat es prepara un llit amb els enciams i les fulles de caputxina. Al damunt s'hi van col·locant les cireres sense pinyol i la ceba tendra tallada a làmines ben fines. Finalment, s'hi distribueixen les flors de caputxina, les de borraina, les de malva, uns quants pètals de calèndula, de rosa i de rosella.

S'amaneix amb una mica de sal i oli suau.

Aquesta és la meva aportació a la recepta del 15 que organitzen Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta i que aquest mes va d'amanides.

BUNYOLS DE FLORS DE SAÜC

Abans que s'acabi la primavera hem anat a buscar un cistellet de  les flors de saüc que animen els camins de les hortes de vora casa. El saüquer, aquest arbre tan antic a les nostres terres i amb tantes propietats medicinals, ens té el cor robat. Ara està en plena floració i la seva olor envaeix de manera vigorosa tots els nostres sentits. En veure els bunyols ensucrats que el restaurant La calèndula preparava amb les seves flors, ens vam animar a fer-los a casa: el resultat, exquisidament sorprenent! 

Ingredients:

25 g de flors de saüc

100 g de farina

1 ou sencer

25 g de sucre

50 ml de gasosa

mig sobre de Royal

oli i sucre fi per empolsar

Es fa una pasta amb la farina, el llevat, l'ou, el sucre i la gasosa. Es pot fer a mà o passar-ho per la batedora. S'hi afegeixen les flors de saüc ben netes i tallades a trossos.

En una paella amb oli s'hi van fregint a foc mitjà les cullerades de la pasta amb les flors, tot vigilant que es coguin bé de dins, que no ens quedin sobtades.

Es disposen els bunyolets en una safata i s'empolsen amb sucre fi.

ARRÒS ESPECIAT AMB HERBES I FLORS

A Girona és temps de flors un altre cop. Durant uns dies, la ciutat obre els seus pètals i es transforma en un jardí gegantí. És temps per passejar i gaudir de la combinació dels colors i de les olors florals que contrasten amb la grisor de les pedres dels patis gironins. També és temps d'anar a collir flors boscanes, com les malves o les calèndules, i d'assecar-les al sol que escalfa amb força durant aquest mes de maig. Per això hem fet un arròs amb un munt d'herbes, flors i espècies, que a més de fer-nos contents els ulls, ens han delectat el paladar!

Ingredients:

300 g d'arròs basmati

2 pits de pollastre desossats

2 llesques de bacon

1 xoriço fresc per fregir

1 ceba

2 tomàquets

1 culleradeta de curri

1 culleradeta de pebre dolç vermell

un pols de pebre negre

un pols de pebre vermell picant

1 bitxo o cirereta

una fulla de llor

1 culleradeta d'orenga

1 culleradeta de farigola

unes quantes flors de malva

uns quants pètals de calèndula

sal i oli

Es talla el pollastre a quadradets, el bacon a tires i el xoriço a rodanxes. Es posa a sofregir la ceba tallada petita en una cassola amb oli. Quan comença a rossejar, s'hi afegeix el pollastre, el bacon i el xoriço i els tomàquets fets a daus. Es deixa que la carn agafi color i ja s'hi pot posar el llor, l'orenga, la farigola, el curri i el bitxo. S'hi dóna un tomb i s'hi posen la sal i els pebres. A continuació, s'hi aboca l'arròs que es barreja ben bé amb la resta d'ingredients. S'hi tira aigua bullint, que cobreixi l'arròs i es deixa coure a foc mitjà. Si cal, s'hi pot anar afegint aigua a mesura que l'arròs es va coent. Quan veiem que ja és cuit, entre 15 i 20 minuts, s'empolsa amb les flors de malva i els pètals de calèndula. Es deixa reposar uns 5 minuts més i ja està a punt.

PA TURC

Un pa en forma de trena sempre dóna vistositat a la taula. Per això vaig escollir aquesta recepta del llibre de cuina turca de l'editorial Parragon que em van portar els reis d'aquest any, que ja queden lluny, molt lluny en el record, i això que encara no fa ni un mes. No serà l'única recepta que provaré d'aquest llibre, n'hi ha moltes que són de bon aprofitar!

Ingredients:

1 culleradeta de sucre

1 culleradeta i mitja de sal

2 cullerades d'oli d'oliva

300 ml d'aigua

450 g de farina

2 culleradetes de llevat sec

1 cullerada de llavors de rosella

Es posen els ingredients a la panificadora, excepte les llavors de rosella, seguint el mateix ordre en què estan escrits. Es connecta el programa 11 (el que amassa i lleva). Quan ha acabat (una hora i mitja aproximadament), es treu la massa de la màquina i es posa sobre una superfície enfarinada. Se'n fan tres parts i es forma una trena grossa pessigant els extrems per tal que quedin ben units. Es col·loca en una plata de forn que haurem forlat amb paper sulfuritzat i es tapa amb un drap. Es deixa que llevi 45 minuts més, fins que hagi doblat la mida. Es pinta la trena amb oli d'oliva i s'empolsa amb les llavors de rosella. Amb el forn ja calent, es cou a 220º durant 40 minuts, fins que s'hagi enrossit i sigui cuit per dintre. Es deixa refredar sobre una reixa.

PANETS AMB PIPES I CALÈNDULA

Aquests són uns panets amb una crosta d'aquelles que es fa notar. El crec-crec dels grans de sal junt amb la suavitat dels pètals de calèndula fan de contrapunt a una molla ben esponjosa. La nota final la donen les pipes, que són a tot arreu, a dins i a fora del pa.

Ingredients:

240 ml d'aigua

1 culleradeta de sucre

1 culleradeta i mitja de sal

1 culleradeta i mitja d'oli

280 g de farina normal

120 g de farina integral

60 g de pipes

1 sobre de llevat sec per a pa

uns quants grans de sal gruixuda

uns quants pètals de calèndula

Es posen els ingredients a la panificadora seguint l'ordre de la recepta, excepte la sal gruixuda i la calèndula. Es connecta el programa 11 (el que amassa i lleva) i quan ha acabat (una hora i mitja) es treu la massa, es posa sobre una superfície enfarinada i es van formant els panets que es van col·locant en una plata de forn que haurem folrat amb paper sulfuritzat. Es pinten amb aigua i s'hi enganxen uns granets de sal gruixuda, unes quantes pipes i alguns pètals de calèndula. Es deixen reposar una horeta i es couen entre 15 i 20 minuts a uns 190º.

TERRINA D'ESTIU

Aquests dies sentim l'estiu amb tota la seva força. La calda envaeix tots els racons, la vida s'alenteix i a la cuina s'hi entra tan sols per fer pràctiques de supervivència. Per aquesta raó, busquem receptes que gairebé no necessitin foc. Cal recórrer als plats freds, que no demanin ni l'esforç de mastegar. En definitiva, anem a la recerca d'alguna cosa que passi xuclant, com ara aquest flam.

Ingredients  (per a 4 terrines)

1 alvocat

1 tomàquet

2 patates

100 g de cues de gambes pelades

enciam de fulla de roure

oli, sal i pebre

mantega

fruits vermells (cireres i móres)

uns quants pètals de calèndula

Es bullen les cues de gambes, s'escorren i es reserven. Es couen les patates, es deixen refredar i es tallen a quadradets. De l'alvocat i el tomàquet també se'n fan trossets. Es barregen tots aquests ingredients i s'hi posa sal i pebre. S'unten unes flameres amb mantega i s'omplen amb la mescla. Es premsen una mica i es col·loquen a la nevera un parell d'hores. A l'hora de muntar el plat, es fa un llit amb l'enciam i s'hi aboca la terrina al damunt, fent-la caure de la flamera. S'amaneix amb oli i uns granets de sal gruixuda. Es decora amb uns quants fruits vermells per donar color (cireres i móres en el nostre cas) i uns pètals de calèndula.

CROQUETES DE FORMATGE I CALÈNDULA

De petita, a casa, de les calèndules en dèiem meravelles. I em sembla que per aquesta raó sempre ha estat una de les meves flors preferides. La paraula meravella em semblava màgica. Més tard, vaig relacionar el seu nom amb el fet que es reproduís tan fàcilment: era una meravella de flor. Sortia any rere any, i la meva mare em deia que allà on n'hi havia hagut, sempre n'hi hauria. Un dia em vaig apuntar a un curs d'herbes remeires i, en parlar de la calèndula, ens van explicar que era una planta que si se l'olorava i se la mirava, feia pujar l'autoestima. A partir d'aquell dia, a casa meva sempre hi ha un pot ple de pètals de calèndula. Omplir una banyera amb les seves flors ens faran sentir animosos i segurs. Posar-les en una amanida, en un arròs o enmig d'unes croquetes no només ens alegraran la vista,  sinó que també ens reconfortaran l'ànima.
La recepta original la podeu veure aquí, a la web de Iolanda Bustos, la propietària del restaurant gironí  anomenat precisament La calèndula.

Ingredients

Per a la massa de les croquetes:

60 g de mantega

60 g de farina

300 ml de llet

1 rovell d'ou

un grapat de pètals de calèndula

250 g de formatge ratllat cremós (tipus Cadí)

sal i pebre

Per a l'arrebossat:

ou

pa torrat

oli

Es fon la mantega en un cassó. S'hi posa la farina i es rosseja perquè perdi el gust de cru. S'hi tira la llet a poc a poc mentre es va remenant amb un batedor de mà. Tot seguit s'hi incorporen els pètals de calèndula i el rovell d'ou. Es continua barrejant fins que quedi espès. Amb el foc ben baix, s'hi afegeix el formatge ratllat, s'empolsa amb sal i pebre negre i es treu del foc. La massa es col·loca en una safata que es deixa a la nevera unes hores. 

Quan la massa ja és ben freda, es formen les croquetes i s'arrebossen amb ou i pa ratllat. Ja estan a punt per fregir, tot i que a mi em va bé congelar-les abans de fregir-les, ja que així es forma una mena de crosta gruixuda que fa que el formatge de l'interior li costi més de sortir de l'arrebossat.

Si es vol utilitzar un altre tipus de formatge, també es pot fer.

Amb aquesta recepta participo al HEMC#46 d'aquest mes de juliol.

GELAT DE MEL I MATÓ AMB MELMELADA DE ROSES

Quan les copes de gelat surten dels armaris de la cuina el significat és clar: l'estiu ja està trucant a la porta! Passi, senyor estiu, benvingut a casa nostra! Aquest gelat de mel i mató amb la melmelada de roses collides del jardí n'anuncien l'arribada. Podeu ben creure que cada vegada que em poso una cullerada d'aquesta delícia a la boca assaboreixo un bocinet de jardí, un trosset d'aquells cors vermells d'amor que pintem quan estimem a algú...

Ingredients

Per al gelat:

200 g de mató

4 cullerades de mel

200 ml de nata líquida

Es passen per la batedora els tres ingredients i es posen a la geladora uns 10-15 minuts. Si no es disposa d'aquest estri, es posa al congelador i es va aixafant la crema amb una forquilla cada mitja hora durant un parell d'hores, quatre o cinc vegades en total.

Per a la melmelada de roses:

25 g de pètals de roses vermelles

50 g de sucre

una cullerada de suc de llimona

1/4 l d'aigua

Es renten bé els pètals de rosa i se'ls talla la base groguenca, que és amargant. S'escorren, es ruixen amb el suc de llimona i es prémen lleugerament.

Mentre, es prepara un almívar fent bullir l'aigua amb el sucre, que quedi desfet. S'hi aboquen els pètals i es couen a foc lent uns 10 minuts. Es deixa reposar un parell d'hores. Passat aquest temps, es passa tot per la batedora i es cou uns 5 minuts més a foc baix.

ARRÒS DE CEPS I CALÈNDULA

Tinc ganes de primavera, ho confesso. Però la nevada d'aquests dies encara em recorda, i de quina manera, que som a l'hivern. Per això, aquest arròs és la barreja del desig de veure els prats florits, simbolitzats per la calèndula, i del trepig de la neu quan surts de casa, representat pels ceps. Ànims, que a la fred ja li queda poc...









Ingredients:

una ceba tendra
un manat d'alls tendres
un bon raig de vi blanc
ceps deshidratats
un grapat de calèndula seca
400 g d'arròs
oli, sal, pebre i aigua
formatge parmesà

Aquesta recepta és per 4-5 persones. La quantitat d'arròs dependrà de cada casa, igual que la de ceps. Si no es tenen alls ni cebes tendres, es pot fer perfectament amb alls i cebes velles. Els pètals de calèndula seca es poden aconseguir a les herboristeries. Quan és la primavera, s'hi poden posar frescos. També es pot prescindir de la calèndula, sortirà amb un gust una mica diferent, però igual de bo. Si es vol fer amb un altre tipus de bolets, també canviarà el gust, però sanirà bé igual.

Es tallen els alls tendres a rodanxes i la ceba a làmines fines. Es posa a sofregir en una cassola amb oli. Quan agafa color, s'hi tira el vi blanc i es deixa reduir. Tot seguit, s'hi incorporen els ceps, que haurem tingut unes hores en remull, ben escorreguts, i es barregen amb les verdures. Aleshores, s'hi aboca l'arròs i es sofregeix un parell de minuts. S'hi posa la sal, el pebre i l'aigua que cobreixi. Es pot aprofitar l'aigua del remull dels ceps, colada. Es deixa coure uns 10 minuts a foc moderat. Ara serà el moment de posar-hi el grapat de calèndula perquè doni l'aroma de primavera al plat. Si cal, s'hi afegeix més aigua i es rectifica de sal. Tot plegat, es cou entre 5 i 8 minuts més i s'acaba d'adornar la cassola amb formatge parmesà ratllat.