Avui és festa grossa a Catalunya, i per celebrar-ho hem pensat que estaria bé provar de fer un pa de Sant Jordi casolà. Els ingredients d'aquest pa, el formatge, la sobrassada i les nous, li donen un toc tan saborós, que és un pa per menjar sol, no li cal res mes, ja ho porta tot incorporat. Així doncs, ara una llesca, ara una altra i ara un mos, vet aquí un pa que ja s'ha fos!
Ingredients
Per a la primera massa:
100 g de farina
75 ml d'aigua
35 g de llevat fresc
Per a la segona massa:
la primera massa
225 ml d'aigua
2 cullerades grosses d'oli
1 cullerada grossa de mel
9 g de sal
400 g de farina
100 g de formatge ratllat
60 g de sobrassada
50 g de nous
Primera massa:
En un bol es desfà el llevat amb l'aigua i s'hi afegeix la farina. S'amassa una mica i es deixa llevar uns 20 minuts tot tapant el recipient.
Segona massa:
A la cubeta de la panificadora s'hi posen els ingredients de la segona massa per l'ordre en què apareixen escrits excepte el formatge, la sobrassada i les nous. S'hi incorpora també la primera massa. Es connecta el programa 11 (el que amassa i lleva) fins que s'acaba, una hora i mitja.
Es treu la massa de la cubeta i se'n separa un tros d'uns 250 g al qual s'hi incorporen les nous tallades a trossets. Sobre el marbre enfarinat s'estira amb un corró tot formant un rectangle. Es reserva.
De la resta de la massa se'n fan dues parts, una de les quals ha de tenir uns 100 g més que l'altre. La part més gran serà la del formatge i la més petita, la de sobrassada. Incorporem bé el formatge i la sobrassada respectivament a les dues parts i en fem cilindres: cinc en el cas del formatge i quatre en el de la sobrassada. Els anem col·locant l'un damunt de l'altre tot enganxant-los amb una mica d'aigua. S'acaba embolcallant els cilindres de formatge i sobrassada amb la massa rectangular de nous que havíem reservat. Es deixa reposar uns 45 més i s'enforna entre 30 i 45 minuts a 200º.
Després de fer una passejada pels blogs per tal de trobar una recepta per fer aquesta meravella de pa, m'he decidit per la proposta d'
El cullerot festuc, tot i que l'he adaptat a la meva cuina. Moltes gràcies, Eva!