Aquestes xapates estan a punt de convertir-se en el nostre pa de cada dia a casa meva. Les vaig veure al blog de l'Eva de Ma petite boulangerie i no parem de fer-les i de menjar-les, com no pot ser d'altra manera!
Ingredients:
350 ml d'aigua
50 ml d'oli
10 g de sal
450 g de farina
50 g de farina de sègol
7 g de llevat fresc
Es posen els ingredients a la panificadora seguint l'ordre de la recepta. Es connecta el programa 11 (el que amassa i lleva) durant 20 minuts. Tot seguit s'aboca la massa en un bol gran i es guarda a la nevera tota la nit. L'endemà es va tallant la massa, que haurà doblat el seu volum, i es formen les peces de la mida que desitgem. Es van col·locant en una plata de forn que haurem folrat amb paper sulfuritzat. Es deixen llevar entre 30 i 45 minuts més. S'empolsen amb farina i es couen entre 15 i 20 minuts a uns 190º.
Ja es veu que hi teniu la mà trencada!. Us han quedat perfectes!
ResponEliminaJo també les veig perfectes, fan molt de goig.
ResponEliminaPetons.
Quina traça noia...jo tot just hi estic entrant en això del pa i m'agrada però necessito rodatge!Els teus pans tenen un aspecte de mà que en sap...A reveure!
ResponEliminaPerfectes xapates, que bones, mai n´he fet, agafo la recepta i m´animo. Bon diumenge, petons.
ResponEliminaQuins xapates!!! Us han queda't fantàstics...
ResponEliminaQuina monada!! Els provarem de fer que tenen una pinta fantàstica!
ResponEliminaPetons
Sandra
Tenen raó la Glòria i la cuinera betuliana: us surten de nota!! :O
ResponEliminaesto es pan de chapata en pequeñito no
ResponEliminammmmmmmmmmmmm...che buono!!!!!baci e buona domenica!!!!
ResponEliminaPERFECTASSS, LAS CHAPATITAS TE QUEDARON CLAVADAS, HIJA, BESITOS
ResponEliminaQue maques us queden! És nota que ja hi teniu força pràctica.
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Fa molts dies que no faig pa i ja en tinc mono, però és que tinc tan poc temps... a veure si m' hi poso amb aquestes xapates tan bones.
ResponEliminaQue bien te han quedado, parece propiamente de panadería de lujo.
ResponEliminaFeliz semana
Quina pinta de xapatetes.
ResponEliminaAl final em tindre que comprar la panificadora.
Guardam una......
Petonets
Nena, quines xapates més boniques et queden! No hauràs anat a la fleca de la cantonada? perquè són perfectes! Ui, li tinc unes ganes a arreplegar una panificadora!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Hola,
ResponEliminaNo m'estranya que no paris de preparar-les!! A la foto es veuen molt bé la pinta que tenen!!! Petonets
No m'estranya que sigui el pa vostre de cada dia!!! tenen una pinta que no cal dir res més!!! petó
ResponEliminaJopeta nena,te han quedado perféctas....sábes que no me atreví aún hacerlas y en casa les gusta..pero mira son de esos panes que me dan respeto.he de animarme.Te felicito.
ResponEliminaUn beso
L'última foto ens diu, sense cap mena de dubte, com aquestes els pans de rics. Menuts entrepans que em faria amb ells.
ResponEliminaHola guapa tu
ResponEliminaquina bona pinta, anoto la proposta,...
mil petonets Susanna
tienes un diploma en mi blog
ResponElimina¡ Qué bons !
ResponEliminaTens un premi per recollir el nostre blog.
Un petó.
Sara
m'encanta tot el que sigui pa, això sí, tot i que el faig jo sempre, mai em queden els pans tan ben formats com els vostres! :)
ResponEliminauna salutació,
Prometen! M'apunto la receptar per fer-la. Quan la faci, ja explicaré com m'han quedat al bloc que acabo d'inaugurar : Pim, pam..., pa! (http://pimpampa.blogspot.com)
ResponEliminaAh! Us afegeixo a la meva llista de blocs preferits. Fins aviat!
Acabo de descubrir tu blog a través del de Ana Sevilla y me encantan tus recetas!! Estas chapatas están diciendo "cómeme"!! En cuanto pueda, las pruebo. De momento, me he hecho seguidora de tu blog y te voy a añadir al mío para seguirte de cerca.
ResponElimina(http://colometacuinereta.blogspot.com/)
Un petó.
Ohh, que pinta tan estupenda tienen esas chapatas, que bien me vendría una ahora para la cena.
ResponEliminaBicos
jo, si al final me voy a tener que comprar la panificadora. Estas mini chapatas tienen una pinta tan fantástica!! y hoy me hubiera venido de perlas porque hemos comido sin pan por no ser previsores....
ResponEliminaJo tampoc pararia de menjar-ne, perquè es veuen tan bones !!! Sembla que la seva flaire arribi fins a casa!!! I és que sóc tan panarra...
ResponEliminaPetons