dissabte, 31 de juliol de 2010

POLLASTRE AMB ESCAMARLANS

Jo diria que la gran majoria de famílies catalanes poden presumir de tenir una figura tan entranyable com indispensable: la tia Maria. Nosaltres també la tenim. Sempre que hi ha un dinar familiar ella apareix envoltada de misteri, del misteri de la cassola, ben embolicada a la manera de la gent d'abans, amb un preciós mocador de farcell. A poc a poc, ara l'un, ara l'altre, tothom es va acostant a la cassola de la tia però ningú no gosa desfer l'embolcall. Però el secret queda desvetllat ben aviat: l'olor que desprèn no enganya. I algú pregunta amb tota la intenció: què, encara no és hora de dinar?

Ingredients

Per al rostit:
pollastre tallat a trossos petits
ceba
tomàquet
1 cabeça d'alls
una branqueta de canyella
oli
sal i pebre

Per als escamarlans:
escamarlans de Blanes
tomàquet
all
1 cullerada de farina
aigua
oli i sal

Per a la picada:
unes quantes ametlles
uns quants pinyons
unes quantes avellanes
1 presa de xocolata
1 galeta Maria

Es posen els talls de pollastre, salats i empebrats, en una cassola de fang juntament amb la ceba i el tomàquet tallat tot a trossos grans, una cabeça d'alls sense pelar sencera, alguns grans d'all pelats solts i la branca de canyella. Es cou a 200º fins que el pollastre queda rosset.
A part, es cuinen els escamarlans en una altra cassola. En primer lloc s'hi sofregeix un bon tomàquet ratllat juntament amb uns quants grans d'all també ratllats. Cal vigilar que l'all no es cremi perquè no agafi amargor. Tot seguit s'hi posa una cullerada de farina i es remena bé perquè perdi el gust de cru.  Es sala. S'hi aboca aigua de mica en mica fins que el suc espesseeixi una mica. Aquest serà el moment de posar-hi els escamarlans. Es deixen coure uns moments i s'afegeixen a la cassola del pollastre. A sobre s'hi escampa la picada que haurem fet amb els fruits secs, la xocolata i la galeta. Es sacseja la cassola amb compte per tal que quedi tot ben amalgamat i es deixa coure uns minuts més tot junt.


20 comentaris:

  1. Quin pollatre amb escarmarlans,uffffquina menjera fa açò nena,trobo que agaf l'avió i venc a dinar amb vosaltres..jejejjjejej¡¡¡¡¡
    De veritat tenc que fer.ho,de dalt de tot.
    Molts petonets desde Menorca.

    ResponElimina
  2. Auuu! Quin mar i muntanya, no???
    M'ha agradat molt la qüestió aqueixa de: "Que no és hora ja de dinar???"

    Em sona tan familiarrrr!

    Besades

    ResponElimina
  3. Madre mia que cazuela!!Esto no se puede resistir,vaya manjar.Un aplauso para la tia Maria.
    Besets.

    ResponElimina
  4. Vols dir q es pollastre amb escamarlans o escarmarlans amb pollastre....mare meva, pero si tot son escamarlans, q bo!!!!

    Una abraçada,

    ResponElimina
  5. poulet et écrevisses cela doit être savoureux
    un mélange que je n'ai jamais essayé mais qui me tente beaucoup
    je note
    bonne journée

    ResponElimina
  6. No tinc una tía María, aixi que algú en deu tenir dues.
    Pero aquest pollastre amb escamarlans m´agrada molt.
    Petons.

    ResponElimina
  7. Que delicia....tan hogareno....que nostalgia....Abrazos, Marcela

    ResponElimina
  8. Olé por la tieta María!!!que lujo vuestros encuentros familiares...hace muchísimo que no hago pollo con escamarlans,me apunto esa picada,que sin duda debe de ser "el toque".

    Saludos a maría,eh?

    ResponElimina
  9. Dóna les gràcies a la tia Maria per compartir la seva recepta. Quan es posen els escamarlans a la cassola amb el pollastre i s'hi tira la picada, es fa el xup-xup al foc, oi?

    ResponElimina
  10. Chapó a la tia Maria! Quina mestre!

    :-)

    ResponElimina
  11. Ostres i després diuen dels bascos ...
    Tu tens una família de "ole" nena que bo, fa una pinta que ve de gust
    ficar la forquilla, ja ho crec que ja és hora de dinar ja!!! jejeje
    Un petonàs guapa!!

    ResponElimina
  12. mmmmmmmmmmmm.....che buona!!!complimenti!!!ciao!

    ResponElimina
  13. Que cassola mare meva, jo si et dic la veritat no l'he provat encara, és clar que el meu familliar és andalusa, però segurament que la faré algun dia per provar-la perquè el contrast de ssabores ha de ser riquíssim, per cert tu tia aquesta guapíssima.
    petons guapa
    Proponer una t

    ResponElimina
  14. M'encanten les Ties Maries i les seves receptes! magnífica aquesta cassola de pollastre amb escamarlans!!!

    Per cert, aquí a Kovenhaven s'ha arreglat una miqueta, 20-22º de dia i la pluja s'ha tranquilitzat una miqueta. Ara a la nit baixaaaa! dormim amb nòrdica.
    A veure si aguanta fins diumenge que baixem!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  15. Quin goig de cassola!, jo ja tinc el meu panet per sucar tia Maria!...Un mar i muntanya espectacular, Felicitats.

    ResponElimina
  16. Una recepte excel-lent.
    Felicitats a la tieta.
    Á més aquest escamerlans de Blanes¡¡¡¡¡hum.
    I fem país. UN MAR I MUNTANYA.
    Com diu la Mercè ESPECTACULAR
    Petons

    ResponElimina
  17. yo no tengo tia maria asi que me podria adoptar?porque que plato mas bueno

    ResponElimina
  18. Gràcies a tots pels comentaris!

    Glòria: i tant que fa xup-xup uns minuts més tot plegat!

    ResponElimina
  19. Uns del millors plats que hi ha. Fantastic!
    Ens veiem!!

    ResponElimina