Avui ha estat una jornada molt especial, un dia de retrobament amb una part de la família materna que feia molts anys que no vèiem. Gràcies, Rosaura i Josep, per la vostra generositat, per haver-nos donat l'oportunitat de recordar els temps passats i per haver compartit unes hores tots plegats. Per celebrar la trobada, ens han preparat un dinar de restaurant: un arròs boníssim i un rostit de carn amb pomes que ha estat una grata sorpresa culinària. Ens ha agradat tant que li hem demanat la recepta i una foto: aquí la tenim!
Ingredients:
1 pollastre tallat en vuit parts
1 conill tallat en vuit parts
4 botifarres tallades per la meitat
4 pomes tallades en sis trossos
4 o 5 cebetes
1 pebrot verd
2 o 3 grans d'all
una branqueta de canyella
3 o 4 carquinyolis
1 presa de xocolata
sal, pebre i oli
aigua o brou
En una cassola amb oli es rosseja la carn salada i empebrada. Sense treure la carn, s'hi afegeixen les cebetes senceres, el pebrot verd tallat a trossets, els grans d'all a làmines i la canyella. Es deixa que es vagi coent tot junt a foc baix amb una mica d'aigua o brou fins que la carn gairebé sigui cuita. Un cop això fet, es treuen les verdures de la cassola i es posen en el pot de la batedora juntament amb la xocolata ratllada i els carquinyolis que haurem remullat una mica. Es tritura tot. S'aboca aquesta salsa a la cassola on hi tenim la carn i s'hi incorporen les pomes. Es deixa que es barregin els gustos uns minuts més fins que la poma sigui tova.
Un rostit de festa per aquest retrobament familiar.
ResponSuprimeixPetons.
Muy bonito el reencuentro , muy buena pinta el guiso ... pero que son carquinyolis???...no tengo ni idea...
ResponSuprimeixBesitos
Goyi: los carquinyolis son una especie de galletitas tipicas de Catalunya. Te paso un link para que veas su aspecto y por si te animas a hacerlas en casa: http://lacuinadecasa.blogspot.com/2007/05/carquinyolis.html
ResponSuprimeixUn abrazo
Un plato típicamente familiar, de reunión familiar, como esa entrañable que habéis tenido. Tiene una pinta estupenda. Felicidades a la cocinera.
ResponSuprimeixUn beso.
Un plat boníssim, ja m'agradaria provar-lo encara que no sóc de la família...Aquests retrobaments familiars són bonics, necessaris i inoblidables!Una abraçada Àngels!
ResponSuprimeixQuè bonics que són els retrobaments!!! i més davant d'un àpat com aquest!!! m'encanten les receptes que porten poma!!! aquesta té mooolt bon aspecte!!! gràcies bonica!!
ResponSuprimeixMiel
un rostit exquisit.
ResponSuprimeixÉs bonic trobar-se amb la familia quan fa molt que no la veus.
pt!
Quina trobada tan maca i emotiva, felicitats a la família! Què dir d'aquest rostit que fa caure les llàgrimes de gust! Espectacular!!
ResponSuprimeixCuina i familiar, combinació totalment guanyadora per a un cap de setmana de felicitat. I el rostit és de bandera! o senyera! o com li vulguis dir!! :)
ResponSuprimeixUn fantastic rostit que segur que ho van preparar amb tot el carinyo del mon..
ResponSuprimeixPetons
Ostres, quin rostit...estic babejant....
ResponSuprimeixUna abraçada,
Un guiso muy rico y muy comleto, delicioso seguro.
ResponSuprimeixUn abrazo,
HOLA GUAPA TU
ResponSuprimeixES TAN MACO TROBAR-SE LA FAMILIA,..A CASA O FEM MOLTES VEGADES...
PRENG NOTA DE LA TEVA RECEPTA...QUINA PINTA MES BONA...
PETONETS SUSANNA
Que bo aquest rostit que pinta que té el plat, una trobada fantàstic són els que més agraden la foto molt bonica que maca es veu
ResponSuprimeixpetons
feliç setmana
Realment un dinar de gran festa, i si a sobre tens una molt bona companyia..... que mes desitges.
ResponSuprimeixPetons
très appétissant et bien savoureux
ResponSuprimeixun vrai plat festif
bonne soirée
Mariàngels,
ResponSuprimeixUna trobada entranyable i un plat super-apetitós.
Una abraçada
Aquestes receptes tradicionals són les millors... d'una cassola així en menjen dues famílies senceres!
ResponSuprimeixSegur que va ser un dia fantàstic compartint bones estones amb la família.
MAre meva, quines ganes de menjarne,
ResponSuprimeixQue en fa de temps que no em menjo un bon rostit com deu mana, i amb aquestes pomes que fan que el gust sigui mes melós.
I si a més afegim la tan bona companyia com ara es la familia, ja es la bomba.
Petons.
Els menjars que s'acompanyen de'éssers estimats tenen un altre gust oi? queden més bons, més gustosos.... Aquest rostit fa molt bona pinta, i acompanyat de pomes no ho havia vist mai, és una molt bona alternativa de les típiques patates.
ResponSuprimeixFins aviat! ;)
Impresionante, qué ganas de untar pan y tomar un par de tajadas. Espectacular.
ResponSuprimeixFantástic plat !!!
ResponSuprimeixEl copiem per fer-lo !!.
Una abraçada
Joan i Sara
què bo! m'encanten aquests plats de sucar-hi pa
ResponSuprimeix