divendres, 2 de juliol del 2010

CROQUETES DE FORMATGE I CALÈNDULA


De petita, a casa, de les calèndules en dèiem meravelles. I em sembla que per aquesta raó sempre ha estat una de les meves flors preferides. La paraula meravella em semblava màgica. Més tard, vaig relacionar el seu nom amb el fet que es reproduís tan fàcilment: era una meravella de flor. Sortia any rere any, i la meva mare em deia que allà on n'hi havia hagut, sempre n'hi hauria. Un dia em vaig apuntar a un curs d'herbes remeires i, en parlar de la calèndula, ens van explicar que era una planta que si se l'olorava i se la mirava, feia pujar l'autoestima. A partir d'aquell dia, a casa meva sempre hi ha un pot ple de pètals de calèndula. Omplir una banyera amb les seves flors ens faran sentir animosos i segurs. Posar-les en una amanida, en un arròs o enmig d'unes croquetes no només ens alegraran la vista,  sinó que també ens reconfortaran l'ànima.
La recepta original la podeu veure aquí, a la web de Iolanda Bustos, la propietària del restaurant gironí  anomenat precisament La calèndula.
Ingredients

Per a la massa de les croquetes:
60 g de mantega
60 g de farina
300 ml de llet
1 rovell d'ou
un grapat de pètals de calèndula
250 g de formatge ratllat cremós (tipus Cadí)
sal i pebre

Per a l'arrebossat:
ou
pa torrat
oli

Es fon la mantega en un cassó. S'hi posa la farina i es rosseja perquè perdi el gust de cru. S'hi tira la llet a poc a poc mentre es va remenant amb un batedor de mà. Tot seguit s'hi incorporen els pètals de calèndula i el rovell d'ou. Es continua barrejant fins que quedi espès. Amb el foc ben baix, s'hi afegeix el formatge ratllat, s'empolsa amb sal i pebre negre i es treu del foc. La massa es col·loca en una safata que es deixa a la nevera unes hores. 
Quan la massa ja és ben freda, es formen les croquetes i s'arrebossen amb ou i pa ratllat. Ja estan a punt per fregir, tot i que a mi em va bé congelar-les abans de fregir-les, ja que així es forma una mena de crosta gruixuda que fa que el formatge de l'interior li costi més de sortir de l'arrebossat.
Si es vol utilitzar un altre tipus de formatge, també es pot fer.

Amb aquesta recepta participo al HEMC#46 d'aquest mes de juliol.

23 comentaris:

  1. Quina explicació més maca, a partir d´ara jo també anomenaré meravelles a les calèndules...no puc imaginar-me quin sabor poden tenir però de segur que són unes croquetes delicioses...petonets

    ResponElimina
  2. originals i cruixents. Felicitats!

    ResponElimina
  3. Cuinar amb flors em sembla molt original, potser perque no s' acostumen a vendre per ser menjades, però segurament el seu gust es deliciós ficades dins d' aquestes croquetes.
    Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  4. Ah la caléndula, no sabía que había alguna receta con esta flor y estoy entusiasmada, lo que pasa es que para cocinar hay que comprar las flores en lugares específicos, no valen las del vivero ni la floristería, porque las flores para alimento han de ser sin tratar y por aquí no las encuentro. No sé si las encontraré, pero me encantaría hacer esta receta por las comnotaciones que tiene también para mi la caléndula.
    Otros nombres de esta flor son "la novia del sol" o "la novia del verano", viéndola se comprende por qué, parecen que llevan la luz del sol dentro de ellas.
    En la mitología se dice que una muchacha llamada Caltha, se enamoró de Apolo, el dios de sol, pero fue derretida por su calor y en su lugar nació una caléndula.
    Dicen los entendidos que su sabor comienza en caramelo y finaliza en salado. Yo nunca les he comido pero tu que las has hecho ¿es así? ¿notas esos sabores?
    Me ha encantado la receta.
    Un beso.

    ResponElimina
  5. La recepta i l'entrada són meravelloses també. I ara que tinc una farina especial per a fer croquetes m'hagués agradat tenir calèndules per a fer-ne...es troben a les herboristeries?

    ResponElimina
  6. Mª José: sí que són bones aquestes croquetes, si les proves veuràs que les calèndules tenen un gust molt suau, fins i tot a la meva filla petita li agraden...
    La cocinera de Betulo: tot i que al principi es fa estrany, a casa ens hem acostumat de seguida a tenir pètals de caputxina, de malva, de calèndula o de rosa enmig del menjar. M'hi agrada veure-les i tastar-les!
    Josep: sí que ho són de cruixents per fora i cremoses per dins.
    Viena: en casa tengo una maceta con caléndulas que nacen en primavera. Guardo las semillas todo el invierno y vuelvo a tener plantitas la primavera siguiente. Sin embargo, como me gusta tener pétalos todo el año, los compro en una herboristería ya secos. En cuanto al sabor, no sabría decirte lo que me comentas de dulce y salado. Sí que puedo apreciar un sabor muy suave y especial. Qué bonita la historia y los nombres tenéis para la caléndula: me encantan!
    Starbase: Jo les trobo a les herboristeries però quan és la primavera agafo els pètals directament d'un test que tinc a casa perquè no l'he tractat amb res. En guardo les llavors i cada any em tornen a néixer.

    ResponElimina
  7. que curioso lo de la calendula...me ha gustado la entrada

    ResponElimina
  8. Glòria que originals, una entrada estupenda, ha d'estar riquíssima i amb les flors ainsss, si ens ho mengem tot no hi ha planta que se'ns resisteixi jajajajaja
    petons guapa
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  9. No hauria dit mai que la calèndula es pogués utilitzar així a la cuina... quina gust dóna?
    Amb aquestes propietats tan bone sque té, serà qüestió de provar-ho!

    ResponElimina
  10. Quina gràcia, és la segona recepta que veig avui amb flors i semblen unes croquetes fantàstiques.Una entrada molt bonica.A reveure!

    ResponElimina
  11. Molt original, em quedo ams les ganes de tastar-les!

    Una abraçada,

    ResponElimina
  12. Una receta muy original y que ha despertado mi curiosidad...tendré que buscar estas florecillas!!
    besos,

    ResponElimina
  13. Que croquetas tan originales, jamás imaginé hacerlas con pétalos de flor, no las he probado nunca, pero me encantaría hacerlo! un beso

    ResponElimina
  14. Interesting recipe; looks very good!!!
    thanks for visit and comments!

    ResponElimina
  15. Nunca he probado la caléndula, ¿te lo puedes creer? Pues viendo tus croquetas a lo mejor va siendo el momento... Te han quedado con un pinta rica rica!!! Desde luego me las apunto ya!!
    besitos guapa

    ResponElimina
  16. Muy interesante todo lo que nos cuentas sobre la calendula.No sabia que esta flor fuera comestible.....sin duda unas croquetas muy originales.
    Besets.

    ResponElimina
  17. Que ricas y originales. Curioso lo de la caléndula.
    Un abrazo

    ResponElimina
  18. No m' imaginava que amb la calèndula es poguéssin preparar unes croquetes tan bones... Jo sempre tinc crema de calèndula a casa, però la planta no la conec. Potser aquí al Berguedà no se' n troba.

    ResponElimina
  19. J'adore les croquettes et les tiennes me plaisent beaucoup.
    A bientôt et bon dimanche.

    ResponElimina
  20. Bueno... bueno... me parece muy original y exótico. Te lo copio. Besotes.

    ResponElimina
  21. Que croquetes més atractives i orginals. Mai he cuinat amb flors, però després de llegir la teva entrada em vaig a atrevir.

    ResponElimina
  22. en casa de mis abuelos siempre había caléndulas, pero entonces no conocía las cosas tan interesantes que nos has contado sobre ellas.
    Las croquetas seguro que son una delicia y si encima nos suben la autoestima todavía más.
    Un besito

    ResponElimina
  23. ¿ Se puedes usar los pétalos de CUALQUIER caléndula que tengamos en nuestra casa?

    ResponElimina