dijous, 29 d’abril de 2010

TRUITA DE BACALLÀ



No sé si us passa que hi ha plats a la cuina que tenen la seva història. Aquí en tenim un d'aquests. La "tortilla de bacalao", que és com anomenem a casa la truita de bacallà, la va aprendre en Dani anant de bolo amb La Salseta. A la "furgo"(tal com diu ell) els músics s'hi passen moltes hores, avui toca aquí, demà toca allà... Hi ha temps de sobres per parlar de tot i amb tots, també de cuina. I vés per on, un dia, tot xerrant del tema amb el Txopi, el guitarrista basc, va resultar que era tot un especialista en fer la "tortilla de bacalao". Gràcies per compartir la recepta!

Ingredients:

1 ceba
4 grans d'all
mig pebrot vermell
1 pebrot verd estret
300 g de bacallà
julivert
6 ous
un raig de vi blanc
un parell de bitxos petits
sal, pebre i oli

Segons el gust de cadascú, es pot variar la quantitat de cada ingredient. S'hi poden posar més o menys bitxos, pebrot, bacallà, etc. Els alls poden ser tendres quan n'és el temps. El que sí que és important  és que hi hagi força julivert, ben fresc, que s'hi vegi i que s'hi noti.
En una paella amb oli s'hi sofregeixen la ceba tallada petita i els grans d'all. Quan agafen color, s'hi posa el raig de vi blanc i es deixa reduir. Seguidament, s'hi posen els pebrots tallats a tires i es couen uns minuts. Després s'hi afegeixen els bitxos i el bacallà a trossets que s'acaba d'esmicolar a la mateixa paella amb la cullera de fusta. Quan tota la barreja va quedant seca s'hi incorpora el julivert i es rectifica de sal i pebre. Es mescla bé amb els ous batuts prèviament i es fa la truita. Si agrada més sucosa per dins, es pot fer en forma de mitja lluna, doblegant-la per la meitat. Si no, s'hi dóna la forma típicament rodona.
Per acompanyar la truita, van bé unes llesquetes de pa amb oli torrades al forn i una bona sidra natural.

11 comentaris:

  1. Acabo de descobrir el teu bloc, i amb trobo amb aquesta truita, i ara per esmorzar me’n menjaria un tros. Tens plats molt interessants te aniré seguint.
    Petons

    ResponSuprimeix
  2. És músic en Dani?
    Ja veus tu, el temps entre bolo i bolo també es pot aprofitar molt bé! :)
    La truita de bacallà és un clàssic, cada casa té la seva recepta... i com tu dius, permet mil variacions. Tot i que el bacallà sol no m'agrada, així en truita el trobo molt bo!

    ResponSuprimeix
  3. Això és més que una truita de bacallà, més aviat sempre una truita 'campestre' però en versió marítima. Quina bona pinta que té.
    Moltes gràcies també a tu per compartir.
    T'aniré seguint! Una abraçada

    ResponSuprimeix
  4. Yo también la hago muy parecida ... casi los Mismos ingredientes.Pero no tengo ni idea, qué son "bichos "???... he vuelto a leer el post y ya sé, son guindillas!
    De todas las formas, te ha quedada genial!
    Besitosssss

    ResponSuprimeix
  5. Goyi, qué risa me ha entrado con el tema "bitxos". Debes haber alucinado con la palabrita. Menos mal que ya has descubierta que son guindillas! Besos

    ResponSuprimeix
  6. Une recette savoureuse.
    j'aime beaucoup.
    A bientôt.

    ResponSuprimeix
  7. Les truites fetes de mil maneres són una solució (i de les bones) a l'hora de menjar. Aquesta de bacallà ha de ser deliciosa.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  8. Sóc un fan de les truites: cada dia en faria una, de diferent! M'he de controlar perquè m'encisen!

    Aquesta teua és una opció que ja tinc anotada per a les properes incursions...

    Gràcies de la recepta!

    ResponSuprimeix
  9. Gemma: Això que dius de què el bacallà sol no t'agrada li passa a molta gent, és ben curiós. En canvi, en forma de croquetes, de truita, etc. sí que agrada més. Aquesta recepta és de quan en Dani tocava amb la Salseta del Poble Sec, ja fa uns quants anys...

    ResponSuprimeix
  10. Josep: Tens tota la raó. Les truites són una gran solució, sobretot per als sopars de casa meva, ja que arribem tard de la feina i necessitem cuinar coses ràpides!

    ResponSuprimeix
  11. Xavier: Jo també sóc una fan de les truites. A casa en fem de tota mena!

    ResponSuprimeix