Amb aquesta recepta em vull afegir (encara que sigui una mica tard) a l'homenatge proposat des del blog decuina.net a Santi Santamaria. La vaig veure al llibre La cuina de Santi Santamaria, l'ètica del gust d'Edicions Cadí sota el títol de "Cloïsses imperials amb verdures a la vinagreta". Em va cridar l'atenció per la seva senzillesa i perquè em feia gràcia provar la combinació del marisc amb les verdures: a casa l'hem gaudit d'allò més. Hi tornarem!
Ingredients:
cloïsses
carbassó
pastanaga
porro
sal i pebre negre
oli i vinagre
S'obren les cloïsses al vapor i es reserven. Mentre, es prepara una vinagreta amb 4 cullerades d'oli, 1 de vinagre i una mica de sal. Es talla la pastanaga, el carbassó i el porro a quadradets. S'escalden les verdures, s'escorren bé i es posen dins la vinagreta.
A l'hora de servir, es disposen les cloïsses en un plat amb les verduretes de la vinagreta al damunt i s'empolsa amb pebre negre.
TROBADA I SORPRESA AL FÒRUM
Uns quants blocaires de la zona de Girona havíem quedat per posar-nos cara amb motiu de l'inici del Fòrum Gastronòmic de Girona. Així doncs, a les deu del matí, vam trobar-nos en una cafeteria a prop del recinte on se celebrava l'esdeveniment amb la Mercè de Cuina per llaminers i la Isabel de Queennant per tu.
Moltes vegades, el destí uneix les persones d'una manera ben curiosa. I justament això és el que va succeir ahir: la Mercè havia estat estudiant del Conservatori, on jo treballo, feia ja uns quants anys. Tot i això, ni una ni l'altra no ens vam reconèixer. Mentre recordàvem aquella època, va arribar la Isabel amb la seva filla: la Júlia, una petita cuinera de nou anys, havia estat alumna meva quan en tenia cinc! La nostra sorpresa fou d'aquelles que no oblidarem fàcilment. Ja ho va dir la Mercè: el món és un mocador!
Uns quants blocaires de la zona de Girona havíem quedat per posar-nos cara amb motiu de l'inici del Fòrum Gastronòmic de Girona. Així doncs, a les deu del matí, vam trobar-nos en una cafeteria a prop del recinte on se celebrava l'esdeveniment amb la Mercè de Cuina per llaminers i la Isabel de Queennant per tu.
Moltes vegades, el destí uneix les persones d'una manera ben curiosa. I justament això és el que va succeir ahir: la Mercè havia estat estudiant del Conservatori, on jo treballo, feia ja uns quants anys. Tot i això, ni una ni l'altra no ens vam reconèixer. Mentre recordàvem aquella època, va arribar la Isabel amb la seva filla: la Júlia, una petita cuinera de nou anys, havia estat alumna meva quan en tenia cinc! La nostra sorpresa fou d'aquelles que no oblidarem fàcilment. Ja ho va dir la Mercè: el món és un mocador!
Aquestes cloïsses han d'estar de vici.
ResponSuprimeixFantàstic que gràcies als blocs de cuina retrobàreu antigues amistats.
Felicitats per tot plegat!
Ohhhhhh!!!!! Que bé que t'han quedat aquestes cloïses imperials , li has fet un bon homenatge a en Santi , l'he de provar a n'aquesta . És ben ver que el món és un mocador . M'ha agradat posar-vos cara, gràcies per la foto. Una abraçada
ResponSuprimeixmmmmmmmmm...che squisitezza!baci!!
ResponSuprimeixHola guapa tu
ResponSuprimeixque bones, jo mai les he fet aixì, amb musclos si,...anotada queda, auuuu
mil petonets preciosa, Susanna
quin plat més bo!!! m'encanta! i heu sortit molt guapa! petonets
ResponSuprimeixT'han quedat magnífiques!
ResponSuprimeixHola!
ResponSuprimeixAmb aquestes cloïsses has fet un fantàstic homenatge en Santi Santamaria. No havia vist mai les cloïsses cuinades així. Han d'estar més que bones.
Que maco això trobar-vos i que el món sigui un mocador! Que guapes que esteu a la foto! Ara ja li poso cara a la Mercè! Petonets!!!
Un bon homentage amb aquestes cloïses tant bones.
ResponSuprimeixEl mon està ple de casualitats, mira pero on d'alguna manera ja os coneixieu.
Petons.
Com sempre ens deleites amb un plat sa i saborós. Una bona manera de cuinar unes cloïsses.
ResponSuprimeixPetons!
Molt bona pinta!!! Aquesta recepta encara no l'habem vist enlloc.... la tastarem!!
ResponSuprimeixPetons gastronómics
Jo vaig arribar a les 10,30 i al CINC no hi havia ningú :-((
ResponSuprimeixEns podíem haver conegut.
Aquestes cloïsses amb aquest amaniment em semblen genials.
Petonets
Unes cloïses delicioses!! quin color amb aquestes verduretes....estan de vici!!
ResponSuprimeixQuines casualitats oi??? i que boniques que son.... quina llàstima no haver pogut venir a les 10:00, varem entrar sobre les 12....m'hagués agradat molt conèixe-us!!
Petonetsss
Les cloïses boníssimes i vosaltres guapíssimes!! Quina il·lusió aquestes trobades.
ResponSuprimeixUna abraçada!
Que bones les cloïsses! Nosaltres al final ens vam perdre el Fòrum...
ResponSuprimeixQUÉ RICAS!!!...TIENEN UNA PINTA ESTUPENDA, ÑAM ÑAM...
ResponSuprimeixBESITOS
Jo també venia a la trobada... però vaig arribar tard.. em va saber moolt de greu!
ResponSuprimeixPer cert les cloïsses fantàstiques!
Mamma mia que rico y vistoso!!!
ResponSuprimeixUn buen omenage,las almejas sin duda muy ricas con esta vinagreta,las tengo que probar....me ha gustado veros en la foto,estais muy guapas.
ResponSuprimeixBesets.
Una recepta ideal per l'homenatge del Santamaria... han de quedar boníssimes per un aperitiu.
ResponSuprimeixSegur que va ser una gran jornada al Fòrum, jo vaig coincidir amb la Mercè ahir ;)
Les cloïses es veuen boníssimes, i si tèns raó el món és un mocador, que tal el fòrum??? Jo no hi he pogut anar fins avui!
ResponSuprimeixJudith
uauuuuu!! no saps com m'agraden les cloïsses! jo tampoc les he provat mai així, però trobo que estan boníssimes de totes maneres, i amb aquest color tant maco de les verdures entren pels ulls :-)
ResponSuprimeixSí que és un mocador el mon, sí, i quina il.lusió fa descobrir-ho :-)
un petó, bonica.
No es pas tard, de fet vaig incorporant algunes entrades a la llista perque no tothom ho podia fer dissabte i el que compta és que entre tots hem fet un comiat desde les nostres cuines, amb respecte i admiració.
ResponSuprimeixMerci per afegir-te :)
Deuen estar bonissim i a sobre es veu força sencill de fer. M'hauria agradat anar al forum però m'en vaig enterar tard. Una altre any serà
ResponSuprimeixEsteu ben macas totes!!!
ResponSuprimeixLas cloïses molt bones, també com sempre.
Una abraçada.
Maria Àngels, em va agradar molt que per fi ens poséssim cara!!! :) I quins temps!! Vam retrocedir 15 anys enrera. ;)
ResponSuprimeixLes cloïsses són taaaaan bones! I amb recepta d'en Santamaria segur que delicioses!!
Una abraçada!
Deben de estar deliciosas!! Me imagino el sabor y se me hace la boca agua.
ResponSuprimeixUn beso
Una delicciosa recepta i molt original,m'encantat,et felicito i tambè dir-te que esteis molt guapes i així he pogut coneixer.vos.
ResponSuprimeixMil besitos guapa.
De vici!!!
ResponSuprimeixQuina pinta....
Jo també us he possat cara. A tú Mº Angels i a la Mercè.
Petonets!
Una manera diferent de fer unes bones cloïsses, de ben segur que varen quedar molt bones
ResponSuprimeixPetons
Les cloïsses tenen una pinta fantàstica! Aquesta me l'apunto!!
ResponSuprimeixI què maca la trobada, realment el món és ben petit, eh?
Petonets
Sandra
Como todas tus recetas, se ve exquisito.
ResponSuprimeixUn saludo y feliz fin de semana :)
Nunca he comido las almejas de este modo, pero me parece muy interesante...
ResponSuprimeixY qué envidia de mini-kedada!
Besos y buen finde
Mujeres guapas. Me ha gustado mucho veros las caras.
ResponSuprimeixUn beso
Maria Àngels,
ResponSuprimeixUna magnífica recepta per encara un millor homenatge. Fantàstica.
Veig que us va anar la mar de bé el diumege al Fòrum, jo ja no vaig dir res més perquè el diumenge no m'era possible venir. Hi vaig ser el dimarts.
Una abraçada.