A l'Ariadna, la mitjana de casa, quan descobreix que per dinar hi haurà un guisat de peix amb patates, li canvia la cara... de felicitat! La taula queda parada en un instant, els plats, els gots i els coberts sembla que volin. Lleugera com una daina, transporta els estris de la cuina a la taula, talment com si fes màgia. És la primera de seure a la cadira, a punt per l'àpat. A vegades fins i tot em sembla sentir-la que en veu baixa se li escapa un " que comenci, que comenci! " Si, a més, el bonítol l'ha pescat en Dani, la funció acaba amb un gran aplaudiment del públic posat dempeus!
Ingredients:
un bonítol
6 patates mitjanes
1 ceba
12 escamarlans
2 grans d'all
una llesca de pa
12 ametlles torrades
100 ml de vi blanc
sal, pebre blanc i pebre rosa
aigua o fumet de peix
En una cassola amb oli s'hi fregeixen els alls, la llesca de pa i les ametlles torrades. Es treu i es passa per la batedora juntament amb el vi blanc.
El peix, sense cap i net de pell i espines, es talla a daus, se sala i s'empebra amb els dos tipus de pebre. Es posa a rossejar a la mateixa cassola. Es reserva.
La salsa que hem fet amb els alls, el pa, les ametlles i el vi blanc es posa a la cassola i s'hi incorporen la ceba i les patates tallades a trossos regulars. S'hi aboca aigua suficient perquè cobreixi i es deixa una estoneta fent xup-xup, fins que les patates siguin gairebé cuits. En aquest moment, s'hi afegeixen els daus de bonítol i els escamarlans. Es cou tot plegat cinc minuts més.
És una alegria quan les receptes agraden tan als de casa veritat? però no m´extranya perquè aquest guisat de peix ha de ser boníssim!!! petonets
ResponEliminaJo també seria la primera de seure a taula, je je je... Això és un plat de diumenge o de festa major!
ResponElimina¡Qué rico! Mis sobrinos no hay tenido suerte este año con la pesca, atunes...ni uno!! Espero que la temporada de pulpo y sepia les vaya mejor.
ResponEliminaNo me extraña que se sienten corriendo a la mesa, solo con el olorcillo del guiso...se me haría la boca agua. :)
Escamarlans...ufff! la primera vez que lo leo, vengo de buscar un traductor de google, para ver como se llaman en valenciano, y no hay traducción, ajajajaja, cigales, digo yo siempre...y perdona que no responda en valenciano, aunque lo hablo asiduamente con todo el mundo, al escribir cometo unas faltas....pa morirse..! :(
ResponEliminapedazo de plato seguro que me animare porque me encanta besos
ResponEliminaQuin suquet més deliciós per compartir amb una taula ben parada i plena d'amics. Aquest guisat és dels que reconforta l'ànima!
ResponEliminaMadre mía que guiso tan rico, tan natural, tan de apetecer en esta época, me ha encantado, porque justo así, no lo conocía. Con tu permiso me tomo nota porque este me gusta incluso para meterlo en las clases, siempre que me dejes claro.
ResponEliminaUn beso.
Yo también iría corriendo a la mesa para no perderme ese guiso tan delicioso.
ResponEliminaBesos
Con esos ingredientes ya me diras!!Para rechupetearse los dedos.
ResponEliminaBesets.
Que n'és de llesta l'Ariadna!! Jo segur que seuria ràpid amb ella si em posen un plat així a taula! Quina bona pinta!
ResponEliminaAquest guisat es digne de un fort aplaudiment.
ResponEliminaSegur que l'Ariadna ha disfrutat molt al menjar-lo.
Petons.
Amb el teu permis m'el copio, quina cassoleta més bona.
ResponEliminaJo també sería la primera a seure a taula.
Petons
ISABEL
Un plato rico para esos días fríos. Me encanta todo lo que lleva.
ResponEliminaUn saludo
M'identifico amb l'Ariadna!, no m'extranya que acabi tothom d'empeus, aquest plat és tota una festa!!Una abraçada!
ResponEliminariquísima guiso! tendré que esperar un par de mesas para poder probarlo, acá estamos con los primeros calores y ya estas comidas no ayudan para este clima... :)
ResponEliminaQue n'és de llesta l'Ariadna! ella si que sap apreciar un bon peixet, amb el seu suquet i les patates ben gustoses. M'apunto a seure al seu costat a esperar el plat a taula!
ResponEliminaFins aviat, petons! ;)
Felicitaciones porque el plato se las merece, me encantan estas recetas son buenisimas y siemper son bien recibidas en mi mesa. La tengo más que anotada que lo sepas, me ha encantado.
ResponEliminabesines
i no és per menys perquè ha d'estar de mort i si a sobre és pescat ha d'haver-ho aplaudiments per la cuinera i el pescador!!!!
ResponEliminaFabulós!!
Mil petons
wooow
ResponEliminasegur que va ser un èxit
ha d'estar exquisit!
nyam nyam, les fotos parlen per si soles
quina delícia!
El bonítol així estofat es un dels meus pendents, amb escamarlans ha de guanyar molt
ResponEliminaPetons
Un guiso delicioso, como no podría ser de otra manera con esas cosillas tan ricas que le has puesto!!
ResponEliminaun biquiño